Contus de Memoria Decimoputzu

Progetto finanziato tramite la L.R. n. 26 del 1997

  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size

Su traballu in su sartu

S’economia de sa bidda dda fadiat sa laurera e duncas giai totu is òminis de Deximeputzu traballànt in su sartu: meris de terra, mesaparistas e giorronaderis. Sa vida de su messaju fiat traballosa meda, poita si ndi depiat scidai chitzi e andai a traballai a innantis de s’obrexidroxu e ndi furriat giai a scuriu, papàt in su sartu atotu pani e casu o sartitzu o lardu sceti. In prus traballàt chi fiat proendi puru. Su traballu ddu fadiant totu a manu, imperendi bois e cuaddus po arai e trèulai sceti.
In Deximeputzu prantànt: su trigu, s’orxu e sa saina, su lori, sa bìngia, sa biètola e sa canciofa, calincuna atra ortalìtzia e sa mata de s’olia puru.
Cumintzànt su traballu me in su mes’'e ladàmini, candu me in sa terra nci ghetànt su ladàmini po dda ingrassai; agou, a pustis chi iat pròtziu unu pagu, donànt su primu manixu e aici sa terra fiat pronta po sa sèmina. Su trigu, avatu de chi dd’iant seminau, beniat tzerpau e a pustis moviant sa terra cun su marroni po ndi bogai s’erba chi fadiat dannu a is matixeddas nobas. In su mes’'e làmparas fadiant sa messa e agou su trigu ddu portànt in s’axrola innui fadiant sa trèula e ddu bentulànt; chi fiat bentu estu fiat mellus, po ndi scabulli su nau de sa palla.
A pustis fadiant s’incùngia de su trigu e de sa palla, chi dda imperànt po donai a papai is bèstias.
A s’acabu andànt a prandi totus impari is chi iant traballau: «Sa dì de s’incùngia si fadiat sa festa puru, su pràngiu, ddu fademus in domu; si codiat pastasciuta, calincuna pudda e calincunu caboniscu; nci fiant puru is chi fiant benius a s’agiudai, fademus is scàmbius torraus, mancai agou nosu andamus a agiudai a issus».
Sa fa’ puru dda prantànt meda, dda seminànt in su mesi de donniasantu po dda arregolli in su mesi de maju. Sa sèmina dda fadiant a ghetadura: «Po seminai sa fa’ depemus essi unu avatu de s’arau e si ghetàt su sèmini de sa fa’ dònnia binti o trinta centìmetrus in su srucu chi fadiat e candu torràt a passai ddu tudàt e nosu femus sempri avatu, diaici fiat sa sèmina de sa fa’». Po no si scarrafiai, is matixeddas ddas srexinànt candu no fiant sicadas meda, agou ddas poniant a fàscius a sicai in su soli: «Andamus a tirai sa fa’, ndi tiramus sa fa’ candu no fiat sicada meda deghinò s’arrogàt totu is manus; nosu dda tiramus, dda fedemus a matzus e agou dda arrimamus e si fadiat a arringheras, a filas; custa dopu chi fiat sicada, nci poniat dexi o doxi dis, andamus e ndi dda pinnigamus cun su carru, dda carrigamus e nci dda portamus a s’axrola».
Avatu fadiant sa trèula e sa bèntula e a pustis fadiant s’incùngia.
Prantai sa bìngia fiat cosa traballosa meda: dda prantànt in s’ierru ca aici ndi pigàt s’àcua de cumenti proiat: «Su tempus de dda prantai fiat in s’ierru poita intzàras no si podiat àcuai, no nci fiat àcua duncas in s’ierru chi fadiat un’annada de àcua ndi arragolliat s’àcua de totu s’ierru, issa dda imagazinàt e scapàt». Sa bìngia dda prantànt a pètia sarda: «Sa bìngia si poniat a pètia sarda, sa pètia sarda fiat unu arrogu de su sramentu de su fundu de s’àxina; fadiant su giuali, ddu traciànt e poniant una pètia dònnia metru». Dònnia annu dda depiant arai e scratzai, po ndi bogai s’erba e sa terra de sa cotzina e agou dda pudànt. Su xervoni dd’imperànt po amparai de su bentu sa carriadroxa. In su mesi de martzu a sa bìngia ddi cresciant is arramus de s’àxina: «In s’ierru si truncàt a primas in artu pagu pagu de s’innestu e issu in su tempus de scapai, in su mesi de martzu, scapàt s’innestu e cumentzàt a diventai su fundixeddu de s’àxina».
A sa bìngia dda podiant fai dannu is grugullonis e sa cilixia puru: «Su chi podiat dannai sa bìngia fiat sa cilixia in beranu candu scapàt, in su mesi de martzu; abruxàt totu poita est dilicada, sa bìngia est un’erba de soli, ddi andat sa basca».
Sa bìngia dda sfollànt candu teniat folla meda, ca sinunca a s’àxina no ddi brintàt su soli: «Chi sa bìngia fiat follosa meda, candu s’àxina incumintzàt a pintai, s’àxina niedda pruschetotu, chi su meri ndi tiràt unu pagu de folla fiat unu beni, poita ddi intràt unu pagheddu de soli e ddi fadiat beni, acuistàt prus tzucherinu».
In su mesi de cabudanni fadiant sa binnenna, dda fadiant totus impari cumenti chi fessit una festa: s’àxina dda segànt e dda poniant a intru de is cubidinas e agou cun su carru ndi dda portànt in domu po dda molli, calincunu cun sa mola, is atrus cun is peis.
Agou su mustu ddu traballànt po fai calidadis diferentis de binu: «Ddu podiant diretamenti prentzai e ghetai a buddiri sceti su mustu a sa carrada o puru nci ddu podiant ghetai cun banatza atotu a una cubidina o unu cuponi sfundau po buddiri impari cun sa banatza. Candu ddi passàt sa buddidura ndi ddu bogànt, ddu prentzànt, ndi tirànt su suci e nci ddu poniant in su cuponi serrau».
Sa biètola iant cumentzau a dda prantai me is annus Cincuanta, candu ddoi fiat sa fàbrica de tzùcuru, a primu in Oristanis e agou in Biddasorris. A sa primaria dda prantànt in su mesi de ladàmini e sighiant fintzas a friàrgiu po sa trigadia; sa sèmina dda fadiant, a primu, a manu sceti e agou cun sa màchina seminadora chi dda portànt bois e cuaddus a tragu. Agou, candu ddoi fiant is matixeddas, fadiant sa smamadura po ndi bogai is chi fiant in prus, avatu a sa terra dda ladàminant e dda traballànt cun su marroni: «Agou de sa sèmina nci fiat sa smamadura, intzaras dda traballamus cun d-unu pagheddu de concimi a cobertura e ddi donamus calincuna passadedda de marroni. Diserbu mancu a ndi sonnai, is grugullonis funt bessius agou».
In su mes’'e axrolas dd’arregolliant imperendi sa frocidda e agou dda depiant scolletai: «Si ndi tiràt a frocidda a una a una, ddi ponemus unu pei po dda cravai, teniat una levitedda a fiancu, fademus fortza, dda strotzamus e ndi dda bogamus a foras; intzandus dda amuntonamus, dònnia biètola, fademus muntoneddus in tretu in tretu, agou passamus cun sa falceta po dda scolletai e ghetamus sempri a terra». A pustis dda poniant me is scarteddus e dda portànt a sa fàbrica de tzùcuru.
Sa canciofa fiat de importu meda po Deximeputzu, iant cumentzau a dda prantai me is annus Trinta. Dda prantànt in su mes’'e axrolas o austu e s’àcuadura dda fadiant cun is coras, poita su sistema a proidura no ddoi fiat. A pustis tres o cuatru mesis de traballu, in su mesi de friàrgiu o martzu, incumentzànt a dda segai e sa prus parti dda portànt me is atras regionis: a Roma sa canciofa maseda, a Gènova, in Piemonti e Lombardia sa canciofa spinosa. Is meris andànt de fitianu me in cussus mercaus po castiai a cantu dda bendiant.
A fai su messaju fiat traballosu, poita is ortalìtzias chi prantàt fiant medas e po cussu depiat andai a traballai in su sartu a su noti puru; in prus, de fitianu, pesàt bèstias puru e abarràt a foras de domu po meda tempus, duncas sa vida no fiat simpri, ca is sacrifìtzius fiant medas.

1 Òmini arendi sa terra cun su ju.
2 Messaju fait is coras po acuai sa terra.
3 Annus Cincuanta. Piciocas in su sartu arregollendi is biètolas cun sa frocidda.
4 Annus Cincuanta. Òminis e fèminas in d-una terra de canciofa. Apustis dda poniant aintru de is cestas e dda carrigànt in su carru.
5 1934. Traballadoris in d-una terra de canciofa.
6 A su cumentzu de is annus Cincuanta. Piciocu a su portu po carrigai sa canciofa apitzus de sa navi.
7 Traballadoris in d-una terra si pasiant de su traballu.
8 Annus Cincuanta. Cambarada de piciocas chi traballànt in su sartu arregollendi biètola.
9 Annus Cincuanta. Òminis e fèminas firmus po su murzu.
10 Annus Cincuanta. Su murzu.
11 Annus Coranta. Is amassus aintru de s’axrola.
12 Annus Coranta. Sa trèula me in s’axrola.
13 Sa trèula. Òminis e fèminas cun sa màiga de su trigu.
14 Annus Coranta. Messajus treulendi. Ddoi fiat su meri puru a castiai su traballu.
15 Annus Coranta. Sa trèula.
16 Annus Coranta. Òminis, fèminas e pipius, agou chi ant postu su trigu aintru de is sacus, carrigant sa palla a manu.
17 Òminis, fèminas e pipius a s’acabu de su traballu me in s’axrola. Su trigu ddu poniant aintru de is sacus e ddu incungiànt.
18 Picioca acanta de sa barrachedda de su castiadori de s’axrola. Po dda fai imperànt su guetu de àcua.
19 Annus Coranta. S’incùngia de sa palla. Agou de sa bèntula sa palla dda carrigànt a pitzus de su carru e dda incungiànt in sa domu de sa palla. Serbiat po donai a papai a is bèstias.


98765432191817161514131211101