Contus de Memoria Decimoputzu

Progetto finanziato tramite la L.R. n. 26 del 1997

  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size

Su sposòriu e sa coja

De fitianu s’arrelata a intr’'e duus sposus fiat a si castiai sceti e ndi bessiat a innant’'e totus chi su babu e sa mama narànt carei: «Agou chi si fiant beni chistionaus issus, intzandus ddu narànt a su babu e sa mama e intzaras sa mama e su babu andànt a domandai sa manu de sa picioca. Intzaras bessiant a craru, primas fiant sceti a scusi».
Fiant su babu e sa mama de su piciocu chi andànt a domu de sa picioca po ddi preguntai sa manu: «Po domandai sa fèmina beniant su babu e sa mama, mancai deu pagu dd’essi chistionau fiant benius sroga mia e srogu miu, intzandus si fadiant a sposus»; sa famìlia de issa naràt ca no chi su piciocu no fiat seriosu meda o fiat chentz’'e gana de traballai sceti, sinunca naràt carei. Sa crassi sociali de is duus giòvunus dda pigànt in cunsideru meda: «Castiant sa positzioni chi fessit uguali, no sucediat giai mai chi, po esèmpiu, una fèmina meda pobera si cojessit cun d-unu meda arricu, poberu cun poberu e arricu cun arricu!».
Su costumu fiat ca is srogus donessint a sa sposa is prendas: «M’iant portau totu is prendas, is orechinus de oru, sa catenina, una medalliedda». Agou fadiat a bessiri impari, ma ddus acumpangiànt sèmpiri o unu fradi o una sorri, ca a solus no fadiat: «Candu depiant bessiri, bessiant acumpangiadas puru, depiant portai unu avatu; chi ‘oliat andai a una festa assola no dda lassànt andai cun su sposu, tocàt a dda donai cumpangia, fent diaici intzaras, e chi furriessit a oràriu puru!». Sa primu borta chi is sposus bessiant impari depiant andai a crèsia e agou de sa missa is cumpaesanus ddis fadiant is augùrius; avatu andànt a prandi a domu de sa sposa. Intzandus fadiat a cumentzai a apariciai sa coja; su sposu depiat fai sa domu e sa sposa pentzàt a sa mobiliedda e a totu sa cosa po domu: «Chi nci fiat sa possibilidadi s’òmini fadiat sa domu e sa fèmina depiat portai sa mobiliedda, su chi fiat pòberu portàt su letixeddu po si crocai, una mesixedda po sa coxina, una pariga de pratixeddus, duas pingiadeddas, unu tegamineddu, sa cafeteredda po si fai su cafei, duas cadiras; calincunu nci arrennesciat a ndi pigai ses, desinunca duas po issus e chi andàt calincunu abarràt strantàxu!». Chi teniant dinai allogau dd’imperànt po comporai unu bistiri nou po sa dì de sa coja e po sa cosa de papai de allogai: «Candu mi seu cojada tenemu deximilla francus, mi seu comporada unu bistireddu “grigio perla” cun sa fòdera pagau semilla francus, cun s’atru mi seu comporada unu litru de ollu, unu chilu de tzùcuru, unu chilu de sali, calincuna atra cositedda e nci funt bessius deximilla francus».
Otu dis a innantis de sa coja is arrobas ddas portànt me in sa domu noba; s’òmini preguntàt unu carru a chini ddu teniat, ca serbiat po ndi portai sa cosa in domu e ddu fadiant totus impari. Su domìnigu totus andànt cun is carrus in foras de sa domu de sa sposa e carrigànt sa mobiliedda, sa primu cosa fiat su santucristu e su letu giai cuncordau, avatu sa coxina, sa mesa e is scannus, pratus e pannus; carrus ndi serbiant a su mancu dexi. Sa genti de bidda ddus sighiat e fiat una festa po totus. Candu arribànt me in sa domu noba ndi scarrigànt totu sighendi s’òrdini de sa cosa carrigada. Is amigus de su sposu ddi fadiant brullas, nci ddu scavuànt in su letu e ddu teniant firmu, in prus cantànt cantzoneddas po ddu stroci.
Totu sa cida a innantis de sa coja poniant a postu sa cosa me in sa domu noba e ddu fadiant impari a is cumbidaus puru. Sa dì de sa coja su sposu andàt a ndi pigai sa sposa impari a is parentis e a is amigus cosa sua e dd’apetàt me in sa pratza de domu; issa a innantis nd’arriciat de sa mama sa beneditzioni e s’augùriu de sorti bona e agou ndi bessiat de domu cun su babu chi dd’acumpangiàt. Totus impari andànt a crèsia, a innantis sa sposa e totu is parentis cosa sua e avatu su sposu e totu is cumbidaus cosa sua. Candu sa missa fiat acabada andànt in sa domu noba e a innantis de ndi brintai arriciant de is mamas s’aràtzia: «A s’arribada, candu femus benendi a domu, a s’intrada de domu s’iant fatu s’aràtzia, mama mia de parti mia e sa mama de maridu miu po issu. Una fet sa tassa cun s’àcua e s’atru fet su pratu cun drucixeddus, frorixeddus, boboieddus, dinai, trigu e sali».
Avatu fadiant su pràngiu, papànt su primu e a pustis sa petza: «Si fadiat su pràngiu in domu cun is caboniscus, sa pudda a prenu, su porceddu e su pani fatu in domu po is sposus».
Cun sa coja ndi pesànt una famìlia noba e de sighiu arribànt is fillus puru; imprìngiu e parturaxu fiant una cosa po sa fèmina sceti, ca su màsculu no ndi teniant pentzamentu. Sa fèmina fadiat is pannixeddus po su pipiu, cosiat fascas, gimussas, giponeddus e camiseddas e ddus poniat a intru de unu scarteddu, ca aici fiat totu prontu po candu nasciat su pipiu. Chi nascessit màsculu o fèmina no fiat de importu mannu: «Su chi mandàt Deus ddu arricemus cun prexeri!»; intamis, teniant còidu chi sa mama papessit su chi boliat ca sinunca a su pipiu ddi podiat bessiri unu disìgiu, cun sa bisura de su chi sa mama iat disigiau e no iat pòtziu papai. In prus issa no fadiat a si tocai sa faci o atras partis de su corpu spolladas ca creiant ca su disìgiu ndi podessit bessiri in pitzus de su pipiu innui si fiat tocada sa mama. A su parturaxu ddoi fiant sa levadora, sa mama, sa sroga e is sorris puru; avatu sa partera depiat abarrai crocada po otu dis, de su pipiu ndi teniat còidu sa mama o calincuna fèmina de sa bidda, chi dda pagànt po limpiai sa domu puru.
A pustis de otu dis ddu batiànt, is pardinus fiant parentis o amigus e fiant de importu mannu po sa crescidura de su pipiu, giai cumenti su babu e sa mama.
Fiat su babu de su pipiu a preguntai a is pardinus de ddu batiai e a sa festa ndi pigàt parti sa levadora puru; su pipiu ddu portàt in crèsia una pipia, chi dda scerànt intr’'e cussas chi connosciant. Sa mama, intamis, no ddoi fiat ca dda pentzànt bruta avatu de su parturaxu; issa podiat bessiri de domu a pustis de s’incresiadura sceti, chi dda fadiant agou de coranta dis: «S’incresiai si fadiat a is coranta dis, primas no bessemus a fai nimancu is cumissionis! deu ddas fademu fai a sa fèmina chi beniat a m’agiudai. No fiat arriciu de Deus a bessiri sa partera, chi bessemus chentz’'e si incresiai fet unu grandu pecau po sa partera e duncas abarramus coranta dis acorradas». Sa dì de s’incresiai sa mama andàt a crèsia cun su pipiu puru, dd’acumpangiàt sa levadora e impari apetànt in foras chi nd’arribessit su predi. Issu ddi donàt una candela e andànt a s’artari po s’incresiadura: «Beniat sa levadora e andamus a crèsia deu, issa e su pipiu; candu arribamus a crèsia su vicàriu fiat prontu a si donai sa candela, si fadiat acostai a s’artari e si incresiàt; tenemus su pipiu in bratzus e sa candela in s’atra manu, si naràt una spècia de trotina, fadiat unus cantu de cruxis e si fadiat nai a nosu unu arresu, su Babu Nostu; intzaras femus incresiadas, est cumenti s’incresiai de Maria». A pustis sa mama torràt a cumentzai a fai sa cosa de dònnia dì.


1 1950. Sposus in sa pratza de domu.
2 1958. Sa coja. Sa sposa a sa bessida de domu acumpangiada de su babu.
3 1957. Duus giòvunus chi si funt cojaus e a palas is cumbidaus insoru me in sa bia Montegranàtico.
4 1958. S’aràtzia cun sa tassa prena de àcua.
5 1958. S’aràtzia cun su pratu prenu de trigu, sali, froris e boboieddus.
6 A su cumentzu de su Noixentus. Cambarada de mamas cun is pipieddus.
7 Maridu e mulleri cun su fillu insoru.
8 1920. Una famìlia cun tres pipias piticas.
9 1942. Cambarada de parentis a una festa de famìlia.
10 Babu cun is fillus piticheddus. A palas ddoi est su forru po coi su pani fatu in domu.
11 Una famìlia cun duus pipius piticheddeddus.
12 A s’acabu de is annus Cincuanta. Famìlia e parentis acanta de sa motocicreta.

987654321211101