Contus de Memoria Decimoputzu

Progetto finanziato tramite la L.R. n. 26 del 1997

  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size

Paschixedda

Paschixedda fiat una festa de bivi cun sa famìlia atotu; sa genti cumbidàt is amigus e stadiant totus impari: «Paschixedda fet festegiada diversamenti, cun prus fratellantza e onestadi de imui, nci fiat prus arrespetu. Si festegiàt intr’'e parentis, familiaris e amigus». A su tempus su presèpiu cun Sa Famìlia Sacra ddu fadiant in crèsia sceti. Me is domus nd’est lòmpiu a sa mitadi de su Coranta.
Totus andànt a sa missa de mesunoti de sa vigìlia; a s’acabu de custa missa e de totu is atras de Paschixedda puru, fadiat a basai sa stàtua de Gesucristu pipiu.
Sa cena de sa vigìlia fiat cosa de papai de dònnia dì, intamis po su pràngiu de Paschixedda papànt prus cosa, macarronis fatus in domu e petza de pudda o de angioni: «Sa vigìlia papamus su bacalliari e chini teniat calincuna tratalia codiat sa tratalia de angioni, cosas diaici; po su pràngiu chini ddu teniat codiat unu angioni desinunca una puddixedda a prenu». A s’acabu abarrànt totus impari e giogànt imperendi nuxi e mìndula.
In su tempus no ddoi fiat su costumu de si cuncambiai is arregallus, perou is pipius apetànt sa Befana, chi a bortas ddis portàt calincunu donu: lassànt una crapita acanta de su letu sa noti a innantis de su ses de Gennàrgiu e candu si ndi scidànt agatànt calincuna mìndula, castàngia o nuxedda: «Sa befana fiat intèndia meda de is piciocheddus, is arregalus innoi fiant pagus, candu ponemus sa crapita si portàt calincuna pariga de castàngias e nuxeddas». Su prexu po s’arregalu perou no duràt meda, ca su babu e sa mama ndi pinnigànt nuxeddas e castàngias po ddas ponni in sa mesa po su pràngiu: «Arragollemus calincuna pariga de castàngias, una pariga de mìndulas, a s’ora de prandi torrànt a pinnigai totu de sa crapita po si ddu papai a prandi, ca fet pagu cosa!».