Contus de Memoria Decimoputzu

Progetto finanziato tramite la L.R. n. 26 del 1997

  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size

Carnevali

Carnevali fiat una festa spassiosa meda, no po is pipius sceti. Sa genti si bistiat a màschera e totus impari andànt a sa sfilada e pigànt parti a is ballus de a noti, chi ddus fadiant in domu, cun is famìlias chi fadiant una sòcia po festai totus impari, gioghendi e baddendi a sonu de fisarmònica. Sa dì de segai is pingiadas fadiant me is bias de Deximeputzu sa parìllia, cun is cuadderis bistius a màschera, chi si moviant de bia Bidderemosa e ndi lompiant in bia Roma circhendi de ndi segai is pingiadas chi ddoi fiant me is bias: «Deu apu connotu ca segànt is pingiadas cun su cuaddu, partiant de innoi de bia Bidderemosa e arribànt a s’incròciu cun bia Roma, pratza Arrosiau fiat ingunis; nci fiant is pingiadas apicadas intr’'e una traversa e s’atra de is domus; passànt cussus a parìllia cun d-unu fusti e ddas segànt».
Me is domus puru apariciànt dìsputas po ndi segai is pingiadas e binci tzìpulas e boboieddus o a bortas, po brulla, calincunu topixeddu o caloru puru. Dònnia famìlia ndi portàt sa pingiada cosa sua, imboddicada cun su paperi po ndi cuai sa mannesa; su meri fiat su primu a nci provai e chi no nci arrennesciat ddoi fiant is atrus prontus. Po brulla calincunu trogàt sa pingiada cun sa piscica de porcu, ca aici nisciunus dda podiat segai: «Sa nosta no dda segànt mai poita nosu ponemus sa biscica de su porcu, sa pingiada fet beni trogada. Duncas incumentzamus nosu, chi no arrennescemus a dda segai intràt un’atru, abarrànt totu sa noti ma no si segàt mai fintzas a chi tanti ndi dda calànt, ndi ddi tirànt su paperi dorau e bient ca fiat trogada!».
Agou fadiant giogus cumenti su de su cartzolàiu, su giogu de cunfessai e su giogu de su spioni, po stroci is òminis e fai arriri is fèminas.
In Deximeputzu is sòcias fiant pratzias a segunda chi fessint arricus o pòberus: «Intzaras nci fiant vàrias sòcias de Carnevali, sa sòcia de is arricus si narat “su pibitziri” o “colletu duru”, una sòcia mèdia chi si naràt “sa cavalleta” e poi s’ùrtima s’ùrtima “su cucuddau”». Dònnia sòcia s’acorràt a domu de unu cumponenti e ndi podiat brintai chi fiat cumbidau sceti. Dònnia nòmini boliat nai calincuna cosa, po nai, sa sòcia de sa cavalleta ddi narànt aici poita sa genti fiat meda. Intr’'e is sòcias si fadiant brullas a pari a pari, a sa de sa cavalleta ddi poniant pòddini a s’intrada de s’aposentu po baddai (ca su pòddini ferenau dd’iant imperau po bociri is pibitziris candu ddoi fiat stètia s’invasioni a sa mitadi de is annus Coranta).
S’acabu de sa festa fiat candu bociant a Carnevali: «S’ùrtima dì a Carnevali ddu poniant in mesu, acapiau a sogas de cosa po abarrai strantaxu; passànt, ddu donànt una surra de fuetu e candu bient ca segundu issus no nci arrennesciant a ndi ddu calai, ddu poniant un’allùmiu e dd’abruxànt; ddu narànt “a schivu as fatu, arregordadindi ca ti ddu imparaus nosu!” e is chi no ddu cumprendemus naramus “sciadau, e imui poita dd’ant abruxau?” poita ca ddu cuncordànt bellu 'e berus ca fiat unu òmini! Ddu poniant in sa pratza de su Municìpiu, in sa pratza de Santu Iroxi, e in sa bia Manna puru, innui ant fatu su monumentu imui».
Su dìciu: “Carnevali mortu, spaciau s’ollu de porcu” ddu narànt a s’acabu de sa festa e is meris de domu a is pipius candu acabànt de friri is tzìpulas puru.

1 1931. Mama acanta de su pipiu mascarau.
2 Annus Sessanta. Pipius mascaraus a sa scola de pipiesa cun sor Nazària.
3 1950. Piciocus mascaraus.
4 1950. Piciocu mascarau.


4321