Contus de Memoria Decimoputzu

Progetto finanziato tramite la L.R. n. 26 del 1997

  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size

Pasca Manna

Sa Pasca fiat una festa de importu mannu, ca is spitziosesus fiant devotus meda.

Is putzesus sa festa de Pasca Manna dda biviant cun devotzioni meda. Po totu su tempus de sa Cuarèsima no papànt petza cumenti boliat su costumu de crèsia. Sa Cida Santa incumentzàt sa giòbia, is fedelis andànt a crèsia po apariciai sa capella: «Studànt una dì totu is candelas, in crèsia si preparàt sa capella po esponni su Santìssimu sa Giòbia Santa, fiat totu foderada de biancu, a lentzorus, preparada cun froris». Acanta de sa stàtua nci poniant is testus cun su nènniri: una matixedda de trigu chi dda pesànt a scuriu e acovecada asuta de su letu; po calincunu ddu seminànt dexi dis a innantis, po atrus coranta: «De candu ddu seminàt ddu acovecàt una crobi, ddu poniat asuta de su letu, dònnia dì unu pagu de àcua tebida fintzas a ddu biri nascendi; agou chi ddu biet crescendi beni fadiat una dì ei e una dì no po no bessiri tropu artu». Su nènniri dd’infrorànt cun is fiolas de colori brau.
Fadiant sa missa in Coena Domini e su predi benedixiat s’ollu santu e sciacuàt is peis a is chirichetus cumenti iat fatu Gesucristu cun is Apòstulus: «Fadiat sempri sa lavanda de is peis in s’artari, ingiriat is chierichetus e su vicàriu bessiat a ddus sciacuai is peis e a si ddus asciutai; primas de bessiri a sciacuai is peis a is piciocheddus sonàt sa campanedda chi ddoi fiat, fadiat duus o tres girus arrepichendi cun cussa e intzandus bessiat»; a pustis de sa missa s’òstia cunsacrada dda allogàt in su tabernàculu.
Sa Cenàbara Santa a mengianu, a su mancu de su 1850, fadiant sa Via Crucis in sardu. A primu dda tramandànt a boxi sceti, a pustis is fedelis dd’iant scrita me is cuadernus chi ddus allogànt issus atotu. A s’acabu de su 1952 dott. Cherchi, su predi de su tempus, iat pigau is cuadernus e iat torrau a scriri totu sa Via Crucis e in su 1953 dd’iat printada puru.
Sa genti de Deximeputzu fiat devota meda, totus pigànt parti a sa processioni chi incumentzàt in sa capella de su santucristu in sa crèsia de bidda, innui fadiant su diàlogu intr’'e sa Madonna e Gesucristu; avatu ndi bessiant de crèsia e passànt in bia Santu Sidoru, bia Centrali, bia Su Nuraxi, bia Montegranàtico, bia Sant’Antoni, bia Roma e bia de sa Domu Comunali. S’ùrtima firmada dda fadiant in sa pratza de crèsia. A primu sa Via Crucis dda cantànt is òminis sceti, me is annus Cincuanta iant incumentzau is fèminas puru.
In passau fadiant s’Iscravamentu puru, ndi calànt Gesucristu de sa cruxi. In su tempus s’Iscravamentu dd’ant abandonau ca a ddu biri fiat de dolu mannu po sa genti.
Sa Giòbia e sa Cenàbara Santa is campanas no sonànt (fiat unu sinnu de dolu) e intzandus po fait sciri candu ddoi fiat missa is piciocheddus curriant me is bias de sa bidda sonendi is matracas e is scociarranas: «Is piciocheddus bessiant cun sa scociarrana e is matracas po fai is tocus, po avisai po nai ca a is cincu nci fiat sa missa, fiat unu avisu poita sa campana no sonàt»; in prus is piciocheddus intr’'e sa Cida Santa andànt de domu in domu a preguntai is pramas, ca ddas abruxànt po su mèrcuris de su cinixu de s’annu in fatu: «Is piciocheddus circànt sa prama puru, po nai passànt in dònnia domu e narànt “seus circhendi sa prama po su fogu”».
Su Sàbudu Santu a is dexi is campanas sonànt su Glòria po fait sciri chi Gesucristu fiat arresortu; su predi fadiat sa missa e benedixiat s’àcua e su fogu e alluiat sa candela de Pasca: «Su sàbudu candu arresuscitàt Gesucristu torrànt a sonai sa campana; donànt su Glòria a sa missa de su Sàbudu Santu, benedixiant s’àcua e su fogu». Candu is campanas sonànt su Glòria sa genti batiat is ecas de is domus, po ndi bogai s’aremigu: «Candu sa genti intendiat sonai su Glòria batiant is portas, anca nci bogànt sa Tentatzioni».
Su Domìnigu de Pasca a mengianu a is dexi e mesu fadiant s’Incontru intr’'e sa Madonna e Gesucristu Arresortu, bessiant de crèsia e Gesucristu andàt concas a bia Santu Sidoru, intamis sa Madonna cun su velu nieddu in faci passàt in bia Santu Micheli, bia Montegranàticu e bia Manna e s’incontru ddu fadiant in sa pratza de Sa Cabadroxa; is stàtuas s’incrubànt tres bortas, s’ùrtimu candu Gesucristu e sa Madonna fiant unu a faci de s’atra. Intzandus una fèmina, chi dd’iat scerada su predi, ndi bogàt su velu nieddu de sa faci de sa Madonna e a pustis andànt in processioni concas a sa crèsia e totus narànt s’arrosàriu sardu; agou fadiant sa missa.
A s’acabu de sa missa is famìlias andànt a prandi po festai sa dì de Pasca; su pràngiu fiat prus mannu de su de dònnia dì e improntànt puru is pàrdulas, su druci de Pasca, e is cocoieddus cun s’ou chi a is pipius si ddus arregalànt is pardinus puru.
Po Pasca sa genti si bistiat cun su bistiri de is festas e calincunu ddu comporàt nou puru e fiat giai s’ùnica borta in totu s’annu.

Foto 1 - 18 1953. Scritus de sa Via Crucis in sardu.

987654321817161514131211101