Contus de Memoria Decimoputzu

Progetto finanziato tramite la L.R. n. 26 del 1997

  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size

Su traballu de is fèminas

Sa fèmina puru depiat traballai, issa atendiat is fillus e teniat còidu de sa domu, in prus agiudàt su pobiddu a traballai in su sartu. In domu depiat fai sa cosa de papai, in su tempus no ddoi ndi fiat meda, papànt dònnia dì minestra de lori: «Papamus lori totu sa cida, una dì cìxiri, una dì fasou, una dì pisu fa’, una dì fa’, una dì gintilla, una dì prisuci. Calincuna dì fadiant sa sìmbula frita, naramus sìmbula frita ma fiat buddita e coxinàt a tipu pastasciuta». Sa meri de domu pesàt e atendiat is bèstias puru: puddas, apiocus, anadis e conillus, ddus pesànt in domu ca aici fadiat a papai petza a su mancu su domìnigu o po is festas. Sa cosa de papai po su domìnigu fiat sa minestra cun sa pudda a prenu, o is macarronis e sa petza de conillu o caboniscu arrustiu; po is festas, intamis, papànt brebei o angioni e calincuna borta su porceddu. Is puddas ddas pesànt in domu po is ous puru, perou no ddus papànt, poita serbiant a ddus cuncambiai cun s’arroba po fai is bistiris: «Nci fiat s’òvaria, una sennora chi andàt a Casteddu a bendi is ous e nosu ddus portamus innixi e pigamus s’arroba, a càmbiu».

Sa meri de domu depiat andai a pigai s’àcua de is funtanas chi ddoi fiant in bidda, a sa prus connota ddi narànt sa pompa e fiat in Sa Cabadroxa. S’àcua dda pigànt cun sa màriga e dda portànt in domu posta a pitzus de su tidibi, in sa conca. Un’atra faina de domu traballosa meda fiat a fai su strexu, ca is pingiadas ndi bessiant incrostadas e nieddas de su fogu. Sa lissia dd’imperànt po sciacuai, fiat su cinixu chi ddu poniant a biddiri in s’àcua e ddu colànt: «Intzandus no nci ndi fiat detersivu, ghetamus su cinixu aintru de unu strexu de àcua, dda pesamus a buddiri, agou dda colamus e fademus su strexu».

Dònnia cida depiat improntai su pani e sciacuai s’arroba.

Su pani ddu fadiant su sàbudu a su chitzi, candu molliant su trigu. A primu su trigu ddu molliant in domu cun sa mola a tragu a burricheddu e imperànt sedatzus, cibirus e pobinas po ndi pratziri sa farra e sa sìmbula de su pòddini. Agou, me is annus Cincuanta, iant obertu in Deximeputzu su molinu: «Sa genti portàt po nai binti chilus de trigu, ddu portànt a crobis a pitzus de sa conca is fèminas; ddu pesamus, ddis spetàt cincu chilus de poddi, cincu de sceti e dexi de sìmbula, issas portànt tres sachitas e ndi pigànt su sceti separau de sa sìmbula e de su pòddini. Si pagàt unu tanti a chilu, po binti chilus de trigu de molli iant a pagai duxentus o trexentus francus».

Su pòddini ddu donànt a papai a is puddas, sa farra e sa sìmbula dd’imperànt po fai su pani e sa pasta. Po calincuna calidadi de pasta amesturànt sa farra cun su civraxeddu nieddu puru. In Deximeputzu improntànt su civraxu e su cocoi: su civraxu, is meris de domu ddu traballànt in sa scivedda a spongiadura, incrubadas in sa stoja; intamis, su cocoi ddu fadiant a ciuexi in sa mesa po fai pani. In su cumassu nci poniant su fromentu, chi dd’allogànt de sa cida a innantis e serbiat po ndi fai pesai su pani. Avatu chi si ndi fiat pesau, su cumassu ddu pratziant in panixeddus, ddus imbussànt cun d-unu lentzoreddu cun sa farra e ddus poniant a pasiai a intru de su canisteddu: «Candu fet axedu nci fiant is pobinas mannas, ndi ddu pesamus a formixeddas diaici e ddu ponemus su sceti cun d-unu lentzoreddu e ddu fademus axedai».

Su pani ddu codiant in su forru de domu: andànt a pigai is fascinas po dd’allui e sciient puru cantu ddi ndi serbiat po coi unus cantu de chilus de pani; candu su forru fiat prontu sa buca ndi bessiat arrùbia e intzandus nci ddu poniant aintru, stesiendi sa braxa cun is scovas de su forru: «Andamus a bitiri is scovas po su forru, sa frisiedda ponemus meda, chi no nci fiat de cussa poniant unu arrogu de sacu e ddu mundànt cun cussu».

Civraxus e cocois ddus poniant a coi in logus de su forru diferentis: «Nci ghetamus su pani a su forru, primas su maritzosu, su civraxu naraus, a giru a giru de su forru, in s’atza, e in mesu ponemus su cocoi».

A s’acabu ddus bogànt de su forru e ddus allogànt a intru de is canisteddus, prontus a papai po totu sa cida, mancai is pipius ndi pighessint calincunu arrogheddu candu no fadiat puru.

Candu improntànt su pani fadiant sa lada puru e dda papànt luegus. Calincuna borta po is pipius improntànt s’arrosarieddu: «Fademus s’arrosàriu, fademus tundixeddus finis finis, ddu infilamus in d-unu arrogu de fila e candu fiat cotu si ddu ghetamus a pitzus cumenti unu arrosàriu!».

Fadiant sa pasta puru: malloreddus, tallarinus, pillus, cruxonis e frègula, chi ddus coxinànt su domìnigu e is atras dis de festa sceti.

Un’atra faina chi spetàt a sa meri de domu fiat andai a s’arriu a sciacuai s’arroba. Ndi bessiant de domu a su chitzi e andànt a s’Arriu Matta, s’arroba si dda tragànt a intru de is cestas; ingunis dda sciacuànt e chi fiat dì bella dda spraxiant in pitzus de is matixeddas chi ddoi fiant, candu fiat sciuta dda pinnigànt e torrànt a domu giai a scuriu. Sa lissia dd’imperànt po sciacuai s’arroba puru, calincuna borta is meris de domu teniant su saboni e de fitianu ddu cuncambiànt cun atras fèminas poberas chi ddas agiudànt a sciacuai, o puru ddis donànt un’arrogu de pani.

Sa meri de domu una borta a s’annu depiat torrai a fai is matalafus e traballai is arrogus de sa petza de porcu a pustis chi dd’iant pangau.

In s’istadi sciacuànt s’aforradura de is matalafus e cambiànt s’imbutidura bècia, chi in su tempus fiat s’impeidroxu, una calidadi d’erba chi cresciat acanta de is arrius; in bidda ddoi fiat puru un’òmini chi dda bendiat. S’impeidroxu ddu strobiànt e a pustis preniant is matalafus: «Po preni is matalafus pigamus s’impeidroxu, ddu pigamus a fàscius, ddu portamus a domu e prenemus is matalafus, ma no fiant tropu bellus! Tenemus s’arroba po is matalafus e nci ddu intramus ingunis»

Agou cosiant s’aforradura cun sa soghita e s’agu sachera e s’oru ddu serrànt a cordoni, poita diaici fiat prus ùnfiu. A s’aforradura ddi lassànt un’arrogheddu obertu, ca diaici fadiat a nci intrai sa manu po ddu torrai a ponni beni candu si transiàt. A s’impeidroxu dd’iat arremprasau su crinu, chi a innantis de ddu ponni a intru de s’aforradura ddu depiant scraminai.

In s’ierru totu sa famìlia bociat su porcu, ca in su tempus fiat de importu mannu po su sustentamentu. De su porcu papànt totu, no fuliànt nudda. Ddu comporànt candu fiat piticheddu e suiat lati sceti, ddu pesànt in su corratzu de domu a lori e figumorisca: «Si comporàt unu proceddeddu piticheddeddu, unu proceddeddu chi suiat, de lati, a primu ddi donamus lati e candu incumentzàt a papai ddi donamus calincunu pagheddu de trigu e lori, agou ndi beniat su tempus de sa figumorisca; andamus a scudi sa figumorisca, prenemus is scatinus, dda donamus a su porcu e ddu fadiat beni meda; agou si torràt a donai lori». Me in su mesi de donniasantu o in su mes’'e idas, candu su porcu pesàt centubinti chilus, ddu pangàt totu sa famìlia impari: «Me in su mesi de donniasantu o mes’'e idas si bociat su porcu e si fadiat una grandu festa!». A su porcu ddu bociat s’òmini; sa fèmina e is fillus, intamis, ndi traballànt is partis. Su sànguini dd’arregolliant in d-unu strexu e nci aciungiant pabassa e cannella, ddu poniant in sa moca de su porcu e aici ndi bessiat su sànguini de porcu.

Su lardu ddu segànt, nci ghetànt sa sali e apustis dd’allogànt, ddu papànt cun pani o dd’aciungiant me is minestras de lori. Su sùmini ddu segànt a arrogheddus e ddu scallànt in su fogu po fai s’ollu de porcu chi dd’imperànt cumenti cundimentu. Sa parti de su sùmini chi no si sciolliat fiat sa gerda, dda ghetànt a sa minestra o dda imperànt po fai su pani cun gerda, aciungendi sa pabassa puru: «Sa gerda si fait de su sùmini, ddu scallànt, po fai su pani si amacuàt, pigamus sa farra e ddi ghetamus sa pabassa puru, ddu spongiamus beni beni, ddu lassamus axedai, agou ddu fademus a pagnotinas diaici e ddu ponemus in su forrixeddu».

Cun sa petza de porcu fadiant sartitzu friscu o sicau puru; dda segànt a arrogheddus, nci ghetànt su cundimentu e dda poniant aintru de is mocas: «Po su sartitzu si ndi tiràt sa petza de sa còscia, si setzemus e dda afitamus; agou dda spongemus e dda depemus cundiri cun sali, matafalua, pìbiri chentza de molli puru, a grussu; pigamus is mocas, ddas pullemus totu beni beni, cun sa sali puru, e ddas sciacuamus cun s’àcua beni beni, agou ddas prenemus».

Calincunu arrogu de petza ddu arrustiant luegus, sa frisciura puru dda codiant a lestru poita sinunca si fadiat lègia: «Ndi tirànt sa frisciura, dda fadiant a suchitu, dda ghetànt in d-unu tianu e ddi poniant axedu, no fadiant a perdi nudda!». A is ossus ndi bogànt sa prupa, ddis ghetànt a pitzus sa sali e ddus allogànt ca serbiant cumenti cundimentu po su brou.

In su tempus s’arrelata cun is parentis e is bixinus de domu fiat forti meda e de importu mannu, difati a pustis de sa maceddadura de su porcu sa meri de domu fadiat sa mandada: a is bixinus e a is parentis ddis portàt unu pratu cun petza, sartitzu e lardu. Su costumu fiat de si torrai prexeris a pari: «Pensa a sa fradernidadi chi nci fiat primas! Si portàt sa mandada, unu arrogheddu de petza, de figau e de sartitzu a totu is bixinus e is parentis».

Sa vida de sa meri de domu fiat traballosa meda, poita su pobiddu in domu no ddoi fiat mai e issa depiat fai totu a sola e atendi is fillus puru. De fitianu agiudàt su pobiddu in su sartu o fadiat sa serbidora me is domus de is meris arricus. In su sartu fadiat sa sèmina e arregolliat fa’, biètola e canciofa, pigàt parti a sa messa e a s’arregorta de sa spiga: «Andamus a sa spiga, a boddiri sa spiga po fai su pani. Andamus a pei, portamus unu bellu deventàlliu a sachita, boddemus, sconcamus e ghetamus a sa sachita. Candu fet prena sa sachita dda ghetamus a su sacu». Sa paga fiat sa spiga, chi is fèminas dd’imperànt po fai su pani.

Sa giorronada fiat longa e no acabàt prus, poita a su noti sa meri de domu si setziat acanta de sa forredda e arrangiàt is bistiris de totu sa famìlia, ca a s’incrasi ddis serbiant po andai a traballai.

1 Piciocas cun su costumu sardu. Tenint sa màriga chi serbiat po pigai s’àcua me is funtanas de bidda.
2 Annus Coranta. Fèmina limpiendi su trigu.
3 Sa muschera. Dda imperànt po allogai sa cosa de papai. Teniat una fentanedda serrada cun d-un’arretza po fai passai s’ària.
4 Su forru, chi serbiat po coi su pani fatu in domu.
5 Sa mesa po fai pani, su strexu de fenu e su strexu de terra.

6 Totu su chi serbiat po fai su pani a pitzus de sa stoja, fata de fenu de stoja.
7 Picioca cun sa màiga de su trigu.
8 Annus Cincuanta. Piciocas in su sartu pasiendusì de su traballu.

Warning: No images in given directory. Please check the directory!

Debug: given directory - http://www.contusdememoria-decimoputzu.it/images/stories/cantieri